ESPAGUETIS AMB RAGÚ DE VERDURES

Ingredients per a 4 persones:

250 g d’espaguetis

3 grans d’all o 6 alls tendres (segons preferiu)

2 cebes

2 pebrots verds

1 pebrot vermell

1 carbassó

3 tomàquets o 4 cullerades de salsa de tomàquet

½ vas de vi blanc (opcional)

oli d’oliva

pebre negre molt i julivert

aigua i sal

Peleu la ceba i els alls i talleu-ho  molt petitet. Poseu-ho en una cassola fonda de ferro amb un raig d’oli d’oliva i deixeu que es faci uns 10 minuts a mig foc. Llavors, afegiu-hi els pebrots tallats també a quadrets molt petitets i ho deixeu coure uns 5 minuts més.

Regueu-ho tot bé amb el vi blanc i quan l’alcohol s’hagi evaporat, poseu-hi una mica de sal i pebre negre. És el moment també d’afegir-hi la salsa de tomàquet. Deixeu que tot  es vagi confitant durant uns altres 10 minuts.

Si voleu posar-hi el tomàquet cru a trossets petits, caldrà primer pelar-lo i treure’n les llavors.

Atenció! Per tal que el ragú us quedi ben melós, cal que talleu les verduretes ben petites i que la cocció sigui llarga i lenta. Han de coure amb la pròpia aigua que deixen anar en fer-se. Si no hi afegiu el vi blanc, hi podeu afegir una mica d’aigua calenta. S’ha de vigilar que no s’assequi i quedi com fregit. No és aquesta la idea. Per altra banda, no s’hi ha de posar massa tomàquet. No volem una salsa de tomàquet amb verdures a dins. Fins i tot, si ho preferiu, podeu fer el ragú de verdures sense gens de tomàquet.

El ragú, un cop fet, és millor deixar-lo reposar una estoneta. Mentrestant podeu fer la pasta. Si en feu molta quantitat, el podeu guardar a la nevera un parell de dies.

Bulliu la pasta amb un pessic de sal fins que estigui al dente, aboqueu-la a la plàtera de servir i poseu el ragú de verdures per sobre. També podeu servir la pasta en plats individuals per tal que cadascú s’hi posi la quantitat de ragú que vulgui. I una mica de julivert cru talladet petit per sobre sempre hi fa bonic.

Aquells a qui agrada molt el formatge amb la pasta poden posar-hi parmesà ratllat per sobre del ragú.

És un plat de cuina vegana i catalana, d’aquells que plauen al paladar i al mateix temps són ben sans. Espero que us agradi.

MARMITAKO - Estofat de tonyina amb patates

El marmitako és un plat tradicional de la cuina basca. És propi dels pescadors de tonyina de la Mar Cantàbrica. El seu nom deriva de la paraula castellana marmita (olla de metall molt gran). Tako en basc vol dir “el que hi ha”, o sigui que marmitako vindria a significar ”el que hi ha a la marmita”.

És una menja molt apropiada per a persones amb hipertensió perquè la tonyina és un peix blau. També hi ha una variant feta amb salmó fresc.

La recepta que us presento a continuació es basa en la recepta tradicional amb alguna petita variant.

Ingredients per a 2 persones:

250/300 gr.  de tonyina fresca

1 ceba mitjana

3 patates mitjanes

1 pebrot verd

2 grans d’all

3 alls tendres

2 culleradetes de polpa de pebrot xoricer

2 tomàquets madurs o bé 2 cd. de salsa de tomàquet

1 vas de vi blanc

2 vasos d’aigua calenta (o brou de peix)

oli, sal i pebre negre mòlt

1 bitxo -pebrotet de caiena sec- (opcional)

julivert picat

En una cassola fonda de ferro posem un bon raig d’oli d’oliva i els dos grans d’all. Quan són daurats, abans que negregin i amarguin, els traiem. En el mateix oli posem la ceba ratllada i els alls tendres tallats menuts i ho deixem sofregir a mig foc.

Mentrestant tallem el pebrot verd a quadrets, pelem els tomàquets, els traiem les llavors i els tallem a trossets també. Ho aboquem tot al sofregit i deixem que es vagi fent a poc a poc. Si ho preferiu, podeu fer servir tomàquet ratllat o salsa de tomàquet precuinada.

Pelem les patates i les trenquem a trossos. Millor trencar-les que no pas tallar-les per tal que, en coure, lliurin millor el sucre i el midó. Per trencar-les es fa un petit tall amb el ganivet i es fa força tot esqueixant-les. Els trossos queden desiguals.

S’hi afegeix el vi blanc i les dues culleradetes de polpa de pebrot xoricer i es remena bé. Si us agrada molt el picant, poseu-hi un bitxo o dos, al vostre gust. És el moment de posar-hi les patates i l’aigua calenta que ho ha de cobrir tot. Sal i pebre negre al gust. Si, en lloc d’aigua, s’hi posa brou de peix cal vigilar que estigui ben colat i desespumat. El brou de peix es pot fer amb la pell de la tonyina i un tros del cap o d’espina, un porro, aigua i sal. Les patates han de bullir uns vint minuts fins que estiguin ben cuites sense arribar a desfer-se.

Llavors s’hi afegeix la tonyina tallada a daus grossos i es deixa coure uns tres minuts. Es corregeix de sal i pebre negre, al vostre gust.

S’apaga el foc, s’hi posa julivert picadet per sobre i es deixa reposar cinc minutets. I ja es pot servir.

Nota:

1 - Els daus de tonyina es poden passar per una paella amb oli abans d’ajuntar-los a les patates, així aconseguirem segellar-los i que no perdin el suc propi. Cal vigilar molt la cocció de la tonyina per tal que no quedi seca.

2 - Hi ha qui prefereix que les verdures es notin més. Així, en lloc de ratllar la ceba i el tomàquet, es poden fer a trossos més grans.