dijous, 23 de maig de 2013

CARPACCIO DE VEDELLA I ESPÀRRECS


Ingredients:


vedella tallada fina per a carpaccio
formatge parmesà a làmines
olives negres
oli, sal i pebre negre mòlt
 espàrrecs verds
pebrot vermell
oli, sal i pebre negre mòlt

Si voleu fer un plat ràpid i de baixes calories aquest és ideal.
Per persona, necessiteu uns 100 gr. de vedella ben tendra tallada a làmines ben fines. La poseu en un plat i l’amaniu amb oli, sal i pebre negre mòlt. Poseu les làmines de formatge parmesà a sobre i unes olives negres al mig. Els tres gustos lliguen perfectament.

Per acompanyar, podeu agafar uns espàrrecs verds i uns talls de pebrot vermell, els poseu uns 6 minuts al microones amb oli, sal i pebre negre mòlt.

I ja podeu dinar !! Més fàcil i ràpid és quasi impossible. Ah! I embruteu poquíssim...

CARGOLS DE LA IAIA


Ingredients:

1 litre de cargols, ¼ de conill a trossets, un tros de botifarra blanca i un tros de botifarra negra, 1 botifarra crua amb pebre, 1 tall de cansalada viada, farina, salsa de tomàquet, ceba ratllada i caldo de pollastre i carn.

Per a bullir els cargols:
aigua, sal i vinagre, farigola, llorer, bitxo, menta i pela de taronja, pebre negre en gra.

Els cargols es renten posant-hi sal i vinagre i fent rajar l’aigua de l'aixeta fins que deixen de treure bromera. A casa nostra només mengem cargols vinyales perquè són els més fins de gust.

En una olla bastant gran es posa en fred l’aigua, els cargols, un lligadet de farigola, 2 fulles de llorer, 2 bitxos, unes fulles de menta, una pell de taronja, uns granets de pebre negre i sal. Es bullen aproximadament una hora. Es comprova que estan cuits quan punxant-los amb un escuradents surten sense dificultat.

Es posen en una escorredora tot sacsejant-los i es renten a raig d’aixeta. Es repassen un a un per tal de detectar possibles closcamolls. És molt empipador trobar closquetes mentre menges.

En una cassola es fregeix el conill, la botifarra crua i la cansalada tot tallat a trossets, després se li afegeixen els trossos de botifarra blanca i de botifarra negra. En un costadet es fa enrosir una cullerada de farina.

A part, es fa un sofregit de ceba i tomàquet, també s’hi pot posar all (tot ratllat). S’aboca a la cassola.

Es posen els cargols a la cassola amb tota la resta, es remena i es cobreix amb caldo de pollastre i carn. Es remena tot i es deixa fent xup-xup una mitja horeta.

El suc ha de quedar bastant espès i no massa vermell, més aviat marronós. Si es fan el dia abans de menjar-los, molt millor !!


dilluns, 20 de maig de 2013

CONSERVA DE TOMÀQUET


Recepta de la meva amiga Nati


Cal fer servir tomàquets completament madurs. Els de pera van molt bé perquè tenen poques llavors i la pell fina, però a finals d’agost es poden trobar tomàquets madurs molt grossos i molt gustosos. Com més gustós sigui el tomàquet més bona quedarà la conserva. Procureu que no siguin àcids.

6 kg. de tomàquets
4 cebes grandetes
4 pebrots vermells

En una cassola fonda es posa la ceba i el pebrot ben nets i tallats a daus amb un bon raig d’oli i es deixa fregir fins que queda bastant fet. Cuineu a mig foc i vigileu que no es cremi per evitar amargantors.

Renteu els tomàquets i talleu-los a trossos. Deixeu les llavors i la pell però traieu els trossets durs de la tija. Afegiu-los a la cassola i deixeu-ho bullir fins que redueixi força, entre 30 i 45 minuts. Poseu sal (poca) cinc minuts abans del final, i estalvieu-vos de posar-hi sucre si no és absolutament necessari.

Passeu-ho tot per un passapurés finet i ja podeu omplir els pots de vidre per esterilitzar-los.

Procés d’esterilització

Prepareu una olla gran amb aigua freda i poseu els pots a dins, ben tapats i completament submergits. Engegueu el foc i quan arrenca el bull compteu entre 12 i 15 minuts depenent de la quantitat de pots i de si són més grans o més petits. Apagueu el foc i deixeu-los refredar de manera natural.
Quan acaba aquest procés ja estan a punt per conservar-se uns mesos.


diumenge, 19 de maig de 2013

CIGRONS BULLITS PER CONSERVAR


Recepta de la meva amiga Nati


Hi ha cinc classes de cigrons però els més coneguts són: el mitjà de pell fina anomenat Pedrosillano, el petit de l’Alta Anoia o de Mura i el gros i lletós d’Andalusia.

El dia abans es posen a estovar en aigua calenta i un pessic de sal entre 8 i 10 hores.


Quan arribi l’hora de coure’ls, es renten i es posen en una cassola amb aigua de garrafa (l’aigua ha d’arribar dos o tres dits per sobre dels cigrons) i la sal que necessitin. Es posen al foc i, quan comencen a bullir, s’abaixa i es deixa que bullin al voltant de tres hores si és cigró Pedrosillano (depenent de la classe, el temps pot ser més o menys).

S’ha de tenir cura que no deixin de bullir en cap moment, si ho fan no es couran. Si calgués afegir-hi aigua, ha de ser aigua bullint per no trencar la cocció.

Si voleu guardar-los però no voleu congelar-los, podeu omplir pots amb els cigrons i el líquid de cocció, tapar-los i posar-los a esterilitzar.

Procés d’esterilització

Prepareu una olla gran amb aigua freda i poseu els pots a dins, ben tapats i completament submergits. Engegueu el foc i quan arrenca el bull compteu entre 12 i 15 minuts depenent de la quantitat de pots i de si són més grans o més petits. Apagueu el foc i deixeu-los refredar de manera natural.
Quan acaba aquest procés ja estan a punt per conservar-se uns mesos.


MONGETES BULLIDES PER CONSERVAR


Recepta de la meva amiga Nati


Hi ha moltes varietats de mongetes: blanca rodona, blanca ronyó, molt popular i econòmica, morada rodona, morada llarga, arrocina de tipus arronyonada, de la Mare de Déu, blanca amb una taca marró, canela, pel seu color.


Altres varietats catalanes:
Mongeta Cara: de gra petit i de color blanc cremós, amb una línia negra i un gust característic. A Catalunya, concretament a l'Empordà són molt apreciades. En aquesta zona es diuen fesolet.
Mongeta de Sant Pau: La seva zona d'origen és la Garrotxa a Catalunya. És petita, de color blanc i forma rodona. Molt saborosa, amb molta proteïna i poca fibra.
Mongeta del Ganxet: Varietat amb tradició a Catalunya. Té una producció i consum limitats. El seu preu és elevat.

Nosaltres farem servir mongetes del ganxet perquè té una elevada proporció proteica, amb pell molt poc perceptible, cremositat elevada i persistent, i sabor extremadament suau i característic.

El dia abans es posen a estovar en aigua freda, sense sal, entre 8 i 10 hores.

Quan arribi l’hora de coure-les, es renten i es posen en una cassola amb aigua de garrafa (l’aigua ha d’arribar dos o tres dits per sobre de les mongetes). Es posen al foc i, quan comencen a bullir, s’abaixa i s’hi deixa una hora. S’hi afegeix una mica de sal al final. No cal vigilar que no es trenqui el bull com passa amb els cigrons.

Si voleu guardar-les però no voleu congelar-les, podeu omplir pots amb les mongetes i el líquid de cocció, tapar-les i posar-les a esterilitzar.

Procés d’esterilització

Prepareu una olla gran amb aigua freda i poseu els pots a dins, ben tapats i completament submergits. Engegueu el foc i quan arrenca el bull compteu entre 12 i 15 minuts depenent de la quantitat de pots i de si són més grans o més petits. Apagueu el foc i deixeu-los refredar de manera natural.
Quan acaba aquest procés ja estan a punt per conservar-se uns mesos.


divendres, 17 de maig de 2013

POPETS ESTIL TIETA PAQUITA


Ingredients:
 
½ kg de popets nets congelats
1 cabeça d’alls sense pelar
pebre negre mòlt
suc de ½ llimona i pell de la llimona
1 poma golden i oli

per a la picada:
2 alls tendres, julivert, sal i oli

Es deixen descongelar els popets i es renten bé. 

En una cassola fonda, es posa oli fins que cobreixi el cul i quan és calent s’hi posen els popets, sal, pebre negre mòlt, el suc de mitja llimona i la pell. També se li posa la poma tallada per la meitat i sense cor.

Primer a foc viu i després s’abaixa i es deixa fer la xup-xup en la seva pròpia aigua durant uns 45 minuts. Es treuen les pells de llimona i la poma.

En un morter, es fa una picada d’alls tendres i julivert que s'afegeix als popets amb el seu suc. 
Un parells de tombs, es deixen un momentet i cap a taula. 

Es poden servir en cassoletes de fang per fer bonic.


SOPA DE PEIX


Ingredients per fer el fumet:

espines de peix blanc: lluç, bruixa, llenguado...
cap i ossos de rap
caps de gambes, llagostins, escamarlans...
1 aranya (opcional)
1 pastanaga, 1 ceba, 2 alls i 2 tomàquets madurs
oli i aigua

per a la sopa:
rap, gambes, sípia, cloïsses o musclos
arròs i sal

Si us molesten les espines quan feu un plat de peix, us passarà com a nosaltres que sempre el cuinem a filets. Llavors acumulareu al congelador un munt d’espines i ossos i de tant en tant haureu de fer un bon fumet per aprofitar-los. Aconseguireu una sopa de peix boníssima a poc preu.

Poseu una olla gran al foc amb una mica d’oli, la ceba, els alls i els tomàquets, tot tallat a trossos i deixeu-ho enrossir. Afegiu-hi la pastanaga a rodanxes i totes les espines de peix que teniu al congelador. Peleu les gambes i poseu a l’olla les pells i els caps. Si teniu poc peix, sempre podreu comprar un tros de cap de rap, unes galeres o una aranya. Cobriu-ho tot amb aigua i deixeu-ho bullir unes dues hores.

Coleu-ho amb un colador ben fi i desestimeu tot el peix bullit. En una olla més petita agafeu la quantitat de fumet que necessiteu per fer la sopa. Quan bulli, saleu-lo al vostre gust i afegiu-hi l’arròs. A mitja cocció poseu-hi el rap tallat a daus, les gambes i la sípia a trossets i cloïsses o musclos sense closca (que heu fet obrir a part).

Us quedarà una sopa de peix de gust intens però fi. El peix cru afegit a l’últim moment li dóna un toc fresc molt agraït. No cal dir que cadascú pot fer servir el tipus de peix que més li agradi. A més, el fumet que us sobrarà podeu guardar-lo al congelador per a futures paelles i fideuàs.