ESPAGUETIS AMB RAGÚ DE VERDURES

Ingredients per a 4 persones:

250 g d’espaguetis

3 grans d’all o 6 alls tendres (segons preferiu)

2 cebes

2 pebrots verds

1 pebrot vermell

1 carbassó

3 tomàquets o 4 cullerades de salsa de tomàquet

½ vas de vi blanc (opcional)

oli d’oliva

pebre negre molt i julivert

aigua i sal

Peleu la ceba i els alls i talleu-ho  molt petitet. Poseu-ho en una cassola fonda de ferro amb un raig d’oli d’oliva i deixeu que es faci uns 10 minuts a mig foc. Llavors, afegiu-hi els pebrots tallats també a quadrets molt petitets i ho deixeu coure uns 5 minuts més.

Regueu-ho tot bé amb el vi blanc i quan l’alcohol s’hagi evaporat, poseu-hi una mica de sal i pebre negre. És el moment també d’afegir-hi la salsa de tomàquet. Deixeu que tot  es vagi confitant durant uns altres 10 minuts.

Si voleu posar-hi el tomàquet cru a trossets petits, caldrà primer pelar-lo i treure’n les llavors.

Atenció! Per tal que el ragú us quedi ben melós, cal que talleu les verduretes ben petites i que la cocció sigui llarga i lenta. Han de coure amb la pròpia aigua que deixen anar en fer-se. Si no hi afegiu el vi blanc, hi podeu afegir una mica d’aigua calenta. S’ha de vigilar que no s’assequi i quedi com fregit. No és aquesta la idea. Per altra banda, no s’hi ha de posar massa tomàquet. No volem una salsa de tomàquet amb verdures a dins. Fins i tot, si ho preferiu, podeu fer el ragú de verdures sense gens de tomàquet.

El ragú, un cop fet, és millor deixar-lo reposar una estoneta. Mentrestant podeu fer la pasta. Si en feu molta quantitat, el podeu guardar a la nevera un parell de dies.

Bulliu la pasta amb un pessic de sal fins que estigui al dente, aboqueu-la a la plàtera de servir i poseu el ragú de verdures per sobre. També podeu servir la pasta en plats individuals per tal que cadascú s’hi posi la quantitat de ragú que vulgui. I una mica de julivert cru talladet petit per sobre sempre hi fa bonic.

Aquells a qui agrada molt el formatge amb la pasta poden posar-hi parmesà ratllat per sobre del ragú.

És un plat de cuina vegana i catalana, d’aquells que plauen al paladar i al mateix temps són ben sans. Espero que us agradi.

AMANIDA AMB MONGETES SEQUES

Ingredients per a 2 persones:

 

150 gr. de mongetes seques

barreja d’enciams i canonges

pebrots verd i vermell

1 tomàquet d’amanir

6 espàrrecs verds

8 anxoves en oli

1 cullerada de tàperes en vinagre

oli i sal

pebre negre mòlt

Menjar llegum és molt recomanable per a la nostra salut però moltes vegades ens resulta massa sec quan va sol o massa greixós quan va guisat. Es tracta de posar-ne petites quantitats en receptes una mica més originals. De fet, aquesta amanida és una versió light del típic empedrat.

Evidentment, el resultat final serà millor si els productes són de bona qualitat, per això aconsello mongetes del ganxet perquè tenen moltes proteïnes, són petites, cremoses i de pell molt fina. Pel que fa a les anxoves, com les de l’Escala no n’hi ha d’altres, per al meu gust.

Feu un llit amb els enciams i els canonges. Renteu les mongetes amb aigua freda i escampeu-les per sobre, afegiu-hi el tomàquet tallat a trossos i els pebrots vermell i verd a dauets. Si us agraden les tàperes en vinagre n’hi afegiu unes quantes. Amaniu-ho amb sal, oli i una mica de pebre negre mòlt. Remeu-ho tot bé.

Els espàrrecs millor si són frescos passats per la planxa uns minutets, deixats refredar i tallats a 2 cm. Els poseu a sobre ben repartits. Les anxoves, ben netes a sobre de tot, senceres o a meitats. Si voleu, també hi lliguen molt bé unes quantes olives negres.

I ja teniu el sopar fet !  És un plat molt fàcil, molt gustós i molt complet pel que fa a elements nutritius.

ESPAGUETIS AMB CLOÏSSES

Ingredients per a 4 persones:

 

de 80 a 100 gr. per persona d’espaguetis

1 kg. de cloïsses

1 all

julivert

1 copa de vi blanc

1 pebrotet vermell picant (de Caiena, pot ser sec o fresc)

oli d’oliva, sal i pebre negre mòlt

Deixeu les cloïsses en aigua freda durant una hora com a mínim per tal que treguin tota la sorreta. Després renteu-les bé vigilant que estiguin totes ben tancades. Si n’hi ha alguna de mig oberta és millor llençar-la i no arriscar-se perquè podria donar mal gust a tot el conjunt.

En una paella, cal obrir les cloïsses al vapor amb una mica de vi blanc. Coleu el suc amb un colador xinès i reserveu-lo. Separeu-les totes de les closques excepte unes quantes que posareu a sobre de tot per fer bonic.

A la mateixa paella, amb un raget d’oli, fregiu una mica l’all i el pebrotet tot tallat ben petitet, no massa perquè amargaria. Si ho preferiu, podeu fer enrossir l’all sencer i després treure’l. S’hi afegeix el suc de les cloïsses colat i es deixa coure uns minutets a foc lent.

Bulliu la pasta amb aigua i sal el 60 % del temps indicat al paquet. Escorreu la pasta i poseu-la a la paella, remeneu-ho bé i deixeu coure un 20% més del temps. Poseu-hi les cloïsses i deixeu coure l’últim 20% del temps.

A l’hora de servir, poseu per sobre les cloïsses amb closca que heu reservat, una mica de julivert picat, una mica de pebre negre i un raig d’oli cru.

Una recepta napolitana molt saborosa !!

ALBERGÍNIES AL FORN

Aquest és un plat lleuger i saludable, molt adequat per sopar.

2 albergínies grans

200 gr. de tomàquets xerri o bé salsa de tomàquet natural sense llavors

200 gr. de formatge scamorza o provola (vegeu nota del final)

oli d’oliva

sal i pebre negre mòlt

orenga

80 gr. olives negres sense pinyol (opcional)

Talleu les albergínies a llesques de 1 cm. de gruix, saleu-les, poseu-les en una escorredora, tapades, i deixeu-les-hi uns 30 minuts per tal que perdin el líquid amarg.

Talleu el formatge fumat dolç (scamorza) a daus petits, els tomàquets a quarts i les olives negres a rodanxes.

Poseu les llesques d’albergínia sobre un paper d’anar al forn i feu-hi una reixa de talls amb un ganivet.

Poseu els tomàquets distribuïts per sobre (o bé la salsa de tomàquet natural i sense llavors), condimenteu-ho amb sal, oli, pebre negre i orenga al vostre gust.

Escalfeu el forn prèviament a 200 graus. Enforneu uns 20 minuts. Passat aquest temps, ajunteu-hi el formatge i les olives i enforneu-ho de nou fins que el formatge es desfaci completament.

Cal servir-ho calent.

Nota:

Recomanem el formatge fumat dolç anomenat scamorza si voleu que resulti un plat deliciós de gust molt fi. També podeu fer servir provola fumada que és un tipus de formatge semblant tot i que no són pas iguals. La diferència entre un i altre ve donada pel tipus de llet utilitzat en la seva producció i per la zona d’on són originaris.

Si no teniu aquest tipus de formatge, podeu fer-ho amb mozzarella però no quedarà tan bo. Si utilitzeu mozzarella, agafeu-la ratllada perquè no té tanta aigua com la fresca.

PASTÍS DE CARXOFES I PERNIL

Aquesta recepta és del meu amic Vicenç

 

Ingredients:

1 ceba

100 gr. pernil serrà

1 kg. de carxofes

200 grams de mató

120 gr. de parmesà ratllat

4 ous

Si voleu, podeu fer servir carxofes de Tudela en conserva: 800 gr.

També podeu fer servir ricotta en lloc de mató.

Millor cuinar-ho tot sense sal perquè el pernil i el formatge ja en porten.

Talleu la ceba petita i fregiu-la a foc lent sense sal.

Netegeu bé les carxofes, talleu-les a octaus i poseu-les en una olla just cobertes d’aigua i sense sal. Bulliu-les fins que quedin ben tendres. Si en féu servir de conserva, us estalviareu aquest pas i queden boníssimes també.

En un bol poseu els ous, el mató i el parmesà i bateu-ho bé.

Barregeu les carxofes i el sofregit de ceba, xafeu-ho bé amb una forquilla i afegiu-ho al bol. Si ho preferiu, també podeu batre les carxofes i la ceba perquè us quedi una pasta més fina. Això depèn de gustos.

Al final, afegiu-hi el pernil serrà tallat ben petitet. A mi, no m’agrada triturar-lo.

Escalfeu prèviament la part de sota del forn a 180 graus.

En un motlle untat o bé amb paper d’anar al forn, s’aboca tota la pasta i es col·loca a mitja alçada a 180 graus durant 50 minuts. Al final, es posa a 250 graus i es gratina durant 3 minutets. De totes maneres, vigileu-ho bé perquè depèn del tipus de forn.

Deixeu-ho refredar com a mínim mitja horeta abans de desemmotllar. Es pot servir en una plàtera cobert de salsa rosa i envoltat de tomàquets xerri i nous. Si voleu que sigui més lleuger, poseu-hi salsa de pebrot vermell.

http://totcuinant.blogspot.com.es/2013/08/salsa-de-pebrot-vermell.html

ESPAGUETIS AMB ROSSINYOLS

Recepta de Laura i Michele

Ingredients per a 4 persones:

250 gr d'espaguetis a l'ou

250 gr de rossinyols

80 gr de beicon (tendre o fumat)

una ceba grossa

200 gr de crema de llet

½ vas de vi blanc

un raget d'oli d'oliva

una miqueta de pebre negre mòlt

aigua i sal

Primer de tot netegeu bé els bolets, posant-los breument sota l'aigua per eliminar totes les impureses. Vigileu que no se us trenquin. Talleu a trossos els rossinyols més grossos i deixeu sencers els petitets per tal que la cocció sigui uniforme.

Peleu la ceba i talleu-la  ben petiteta. Poseu-la a la paella amb un raig d’oli d’oliva i deixeu que es faci una miqueta. A mitja cocció, afegiu-hi els bolets i deixeu que es vagi fent uns minutets. Regueu-ho tot bé amb el vi blanc i quan l’alcohol s’hagi evaporat, poseu-hi una mica de sal, abaixeu lleugerament el foc i deixeu-ho coure durant uns 15 minuts.

Mentrestant, en una altra paella feu enrossir el beicon talladet petitet fins que sigui cruixent. Un cop fet, l'afegiu als rossinyols i ho deixeu coure uns altres 10 minuts. Després hi poseu la crema de llet i ho deixeu un parell de minutets.

Bulliu la pasta amb un pessic de sal i, quan estigui al dente, aboqueu-la directament a la paella dels bolets i el beicon per tal que s'ajuntin els sabors.

Apagueu el foc i afegiu-hi una mica de pebre negre mòlt. Barregeu-ho bé i serviu-ho a continuació.

Segur que us agradaran !!

SALMÓ MARINAT

Ingredients:

1 kg. de salmó fresc, pes net

50 gr. sal

35 gr. sucre

100 gr. fulles de fonoll o anet fresc

1 cullerada sopera de pebre negre mòlt

Demaneu que us facin dos lloms de salmó nets d’espines i sense pell.

Poseu la sal, el sucre i el pebre en un morter i barregeu-ho. Trinxeu ben petit el fonoll o l’anet. Col·loqueu en un recipient una part del salmó i cobriu-lo amb la barreja del morter i les herbes. Poseu l’altra meitat de salmó a sobre i cobriu-lo també amb els preparats anteriors.

Tapeu-ho tot amb paper transparent a tocar del salmó. Poseu-hi a sobre una superfície plana amb un pes de 2 kg. repartit, de manera que quedi ben aixafat. Ha de deixar-se marinar a la nevera entre 3 i 5 dies. Cada 12 hores cal separar els dos filets de salmó, regar-los amb el líquid i donar-los la volta.

Retireu les herbes i, amb la mà molla o amb paper de cuina, també moll, netegeu bé el salmó. Assequeu-lo i talleu-lo a làmines molt fines com si es tractés de salmó fumat.

I ja us el podeu menjar !!

El podeu acompanyar amb pa torrat amb mantega dolça o salada, amb ou filat o dur o amb trossets de ceba dolça.

Després de marinat, se us conservarà a la nevera fins a 3 setmanes.

El que fa la meva amiga Nati és molt més bo que el fumat i més original.

CORS DE BURRATA AMB CREMA DE VIEIRES

La burrata és un formatge propi de la regió italiana de Pulla, i se n'atribueix la invenció a Àndria. Té la forma d'un farcell amb una coberta semblant a la mozzarella i un farcit de formatge fresc, al qual fa referència el seu nom —tenint en compte que burro és mantega en italià—.

Aquesta recepta és una variant dels raviolis de pasta fresca farcits de formatge burrata amb una crema de vieires: un farcit dolç i suculent que casa molt bé amb gust salat i picant del condiment. Els cors de burrata són molt apropiats per al dia dels enamorats.

Ingredients per fer la pasta fresca (24 cors):

200 gr. de farina tipus 00

2 ous grans

sal

Ingredients per al farciment:

12 vieires

250 gr. de burrata

2 branquetes de farigola fresca

1 pebrotet de Caiena

1 gra d’all

1 vaset de vi blanc

60 ml. d’oli d’oliva

sal

Per fer la pasta fresca cal tamisar la farina i posar-la en un bol que us permeti treballar-la. Feu un cràter al centre, poseu-hi una mica de sal i els 2 ous. Amasseu-ho amb les mans fins que resulti un compost llis i compacte. Emboliqueu la pasta obtinguda amb un paper film i deixeu-la reposar una hora en un lloc fresc i sec.

Després agafeu la pasta i dividiu-la en dues parts. Sobre la superfície de treball enfarinada, amb l’ajuda d’un corró aplaneu cada part fent dos rectangles ben fins de 15x40 cm. més o menys, amb un gruix de 0,5 mm.

Talleu la burrata a trossets i poseu-la en un colador per eliminar l’excés de líquid. Un cop preparades les làmines de pasta, agafeu el motlle en forma de cor de 8x8 cm. i marqueu la pasta pressionant lleugerament sense arribar a tallar-la. Poseu una cullerada de burrata al mig de cada cor. Pinteu la pasta que envolta el farcit amb aigua o millor encara amb clara d’ou i col·loqueu l’altra làmina de pasta a sobre. Premeu al voltant del farcit per segellar les dues làmines vigilant d’eliminar l’aire. Llavors ja poseu pressionar fort amb el motlle fins a tallar la pasta i formar els raviolis en forma de cor. Reserveu-los en un plat lleugerament enfarinat.

Per preparar la crema de vieires, netegeu-les eliminant-ne la part negra i el múscul i recolliu en un bol les polpes i els coralls. Si les compreu congelades, ja estan netes.

Sofregiu en una paella amb un raig d’oli, l’all sencer i el pebrotet de Caiena i la farigola triturats. Quan l’all sigui daurat afegiu-hi les polpes i els coralls de les vieires. Aboqueu-hi el vi blanc i deixeu evaporar l’alcohol. Quan les vieires són cuites (uns pocs minutets), poseu-ho tot en un bol i tritureu-ho ben vi fins a obtenir una crema llisa i densa que tornareu a la paella on heu fet coure les vieires.

Feu bullir en una olla amb aigua amb sal els cors de pasta fresca uns minutets. Afegiu un cullerot d’aquesta aigua a la crema de vieires i remeneu-ho bé. Poseu a la paella els cors de pasta ben escorreguts i amb cura que no es trenquin. Ho deixeu uns minutets i ja està llest per servir. També ho podeu presentar posant la pasta en una plàtera plana i la crema de vieires ben escampada per sobre.

Si prepareu molts cors per diverses vegades i els voleu congelar, cal que els escampeu en una safata plana i, quan ja estiguin congelats, passar-los a un tàper. D’aquesta manera evitareu que els cors s’enganxin entre ells. La crema de vieires és aconsellable no congelar-la.

Aquí trobareu la recepta en italià:

http://ricette.giallozafferano.it/Cuori-di-burrata-con-crema-di-capesante.html

FUSILLI A LA CARBONARA AMB ESPÀRRECS

Ens engreixarem si mengem molta pasta?

La idea que la pasta fa engreixar ve del fet que es creu que només conté farina i midó. Però la pasta de qualitat superior es fa amb sèmola de blat dur i  100 gr. de pasta aporten només unes 300 calories, 74 gr. d’hidrats de carboni, minerals i vitamines. Així que contenen menys d’un gram de greix. El formatge i la salsa és el que ens far engreixar!

La pasta té efecte saciant pel seu contingut en gluten i cel·lulosa, facilita el trànsit intestinal i evita el restrenyiment.

Els fusilli són un tipus de pasta del sud d’Itàlia, tradicional de Molise i Campània.

Es treballava la pasta a mà a les cuines de les famílies més benestants, enrotllant els espaguetis a un filferro i després fent-los assecar.

 

Fusilli avellinesi

És una variant, més estreta i allargada, que s'obté precisament de l'elaboració de la massa al voltant d'un fus del qual pren el nom fusillo.

Ingredients per a 4 persones:

 

320 gr. de fusilli  o espirals

200 gr. de bacon

4 ous

1 manat d’espàrrecs verds

4 alls tendres

100 gr. de parmesà ratllat (opcional)

aigua, sal, oli i pebre negre mòlt.

Es posa aigua amb sal en una olla i es bullen els fusilli procurant que quedin al dente. En una paella es fregeixen les tires de bacon sense oli i així que es va desfent el greix, es va traient l’oli resultant fins que queden ben cruixents.  En un bol es baten els ous amb un polsim de sal.

En una altra paella es fan saltejar, amb una cullerada d’oli i un polsim de sal, els espàrrecs i els alls tendres talladets al vostre gust.

Quan la pasta ja és a punt es cola i es posa en un bol. Immediatament s’hi aboca l’ou batut i es remena. L’ou es va coent amb l’escalfor de la pasta bullida. S’hi afegeixen les espàrrecs i el bacon ben cruixent. S’ha de servir a l’acte perquè es puguin apreciar les diferents textures.

Si voleu fer la recepta a la carbonara clàssica, afegiu el formatge ratllat a l’ou batut.

PÈSOLS AMB PERNIL

Els pèsols pertanyen a la família de les lleguminoses, però des del punt de vista nutricional els que són frescos s’assemblen més a una verdura. Per tant, podríem dir que són les dues coses alhora. Els pèsols frescos de temporada (de març a maig) són una autèntica meravella per al paladar que val la pena aprofitar també, perquè són molt rics per a la nutrició. Els pèsols destaquen per un contingut alt en vitamines del grup B, vitamina C, proteïnes fàcilment digeribles, hidrats de carboni d’assimilació lenta i minerals com el calci, el ferro, el potassi.

És un dels conreus més antics d'Europa, amb més de 5.000 anys d'antiguitat. Es creu que com a conreu va aparèixer a Orient poc després del blat.

Abans es menjava com a gra sec i en forma de puré. Ara els grans verds i tendres dels pèsols constitueixen una de les verdures més populars sols, com acompanyament o en truita.

Va ser la planta utilitzada per Gregor Mendel en els seus experiments, que van establir les bases de la genètica, les famoses Lleis de Mendel.

 

Ingredients per a 4 persones:

mig quilo de pèsols frescos ja desgranats

150 gr. pernil serrà

1 ceba

2 alls tendres

4 cullerades de salsa de tomàquet

aigua calenta

oli d’oliva i sal  

En una cassola, poseu un raget d’oli d’oliva, la ceba ratllada i els alls tendres talladets ben petits. Deixeu-ho que es faci a poc a poc. Afegiu-hi la salsa de tomàquet i saleu al vostre gust.

Poseu-hi els pèsols crus i un vas d’aigua calenta. Tapeu i deixeu que es coguin els pèsols a  foc mig. Si cal, afegiu-hi una mica d’aigua fins que estiguin ben cuits. Uns minutets abans del final de la cocció poseu-hi el pernil talladet a tiretes.

Notes:

No feu pas bullir els pèsols abans perquè perdrien part del seu gust.

Si els pèsols són congelats potser us hi agradarà una mica de mantega per tal d’endolcir tot el conjunt. Si els pèsols són frescos no caldrà perquè ja són prou dolços.

El pernil s’hi ha de posar just al final perquè no mati el gust dels pèsols.

ESPAGUETIS AMB SALMÓ FUMAT I OU

Ingredients per a 2 persones:

60 gr. de salmó fumat

2 ous durs

160 gr. de pasta

50 gr. pèsols

50 gr. formatge parmesà

8 tomàquets cherry

2 cd mantega

aigua

oli i sal

julivert tallat molt fi

Talleu el salmó fumat a tiretes fines. Ratlleu els ous durs en un ratllador gruixut.

En una paella féu fondre les dues cullerades de mantega amb els tomàquets cherry tallats en quatre trossos. No ha de quedar massa cuit, només el temps de fondre la mantega. Reserveu-ho.

En una olla amb abundant aigua amb sal i una cullerada d’oli, feu bullir els pèsols i la pasta vigilant que quedi al dente.

Escorreu-ho bé i barregeu-ho amb el formatge parmesà ratllat. Ha de quedar ben melós. Afegiu-hi la mantega fosa calenta amb els tomàquets. Després el salmó fumat i l’ou dur.

Corregiu de sal i poseu una mica de julivert per sobre i, si voleu, un raget d’oli d’oliva verge.

És un plat senzill de fer i molt gustós!

CRESTES o EMPANADILLES ARGENTINES

Recepta de Lidia Dalboni

Ingredients:

massa per a crestes argentines La Salteña o Fargo

1 kg. de carn de vedella tallada petita a ganivet

1 kg. de ceba

½ pebrot vermell tallat petitó

1 pastilla de brou de verdures

3 ous durs

100 gr. d'olives verdes trossejades

comí

sal

oli d'oliva o de gira-sol (al gust)

condiment mòlt (opcional):

bitxo, orenga, llorer, pebre blanc i pebre vermell dolç

Es fa un sofregit amb la ceba tallada petita i el pebrot en força oli. Se li afegeix la pastilla de brou de verdures, la sal i el condiment mòlt al gust. Cal tenir cura que la ceba s'estovi però no arribi a daurar-se. Abans que la ceba sigui transparent del tot se li afegeix la carn tallada i es deixa cuinar. Si hi ha massa suc caldrà treure’n una part o bé posar-hi maizena com a espesseïdor.

Un cop cuit, es deixa refredar, després es posa el comí en pols al gust i es remou bé perquè quedin ben barrejats tots els ingredients. Cal deixar aquesta massa d'un dia per l'altre.

Quan ja es vol muntar les crestes, es talla petitó l'ou dur i les olives i es barreja amb la massa del dia anterior.

S'armen les crestes i se'ls fa el repulgue. Per a això, es mulla amb aigua freda les vores de cada un dels discos, es dobla el disc i es trenen bé les vores formant un cordonet.

Es passa ou batut per sobre abans d'entrar al forn que ja s'haurà escalfat. Deixeu-les-hi fins que prenguin el típic color daurat.

 

 

TARTAR DE TOMÀQUET AMB TONYINA

Ingredients:

1 o 2 tomàquets de cor de bou

1 llauna de tonyina amb oli

12 olives farcides d’anxova

1 ceba tendra petita o cibulet (al gust)

4 cogombres en vinagre (opcional)

oli i vinagre balsàmic

sal i pebre negre

1 enciam fulla de roure

Escaldeu els tomàquets en aigua bullent durant 15 segons, retireu-los ràpidament i refredeu-los en gel. Traieu-los la pell i les llavors. Talleu-los a daus ben petits i deixeu-los en un escorredor durant 15 minuts per tal que perdin tota l'aigua possible.

A continuació, col·loqueu els dauets en un bol i afegiu-hi la tonyina esmicolada, les olives tallades a rodanxetes, la ceba i els cogombres en vinagre tot ben picat. Barregeu-ho tot i amaniu-ho amb un raig d’oli, sal i un polsim de pebre negre. També hi podeu posar vinagre balsàmic si us hi agrada.

Un cop fet el tàrtar, disposeu-lo en un motlle i decoreu la plàtera amb enciam  de fulles de roure. Amaniu l’enciam i ja ho teniu a punt de servir. Cal menjar-s’ho ben fresquet.

 

 

COCA DE VERDURES

Per a la pasta:

1 tassa d’oli

1/2 tassa d’aigua

1 ou

farina

sal

Per al farciment:

mig carbassó

mig pebrot verd

mig pebrot vermell

mitja albergínia

2 alls tendres

1 ceba

3 cullerades de salsa de tomàquet

oli i sal

Evidentment podeu fer servir pasta preparada, en aquest cas us recomano la finíssima de Buitoni.

Però si voleu fer-la vosaltres mateixos cal que feu el següent: poseu l’oli en un bol i aboqueu-hi a sobre l’aigua que estigui bullint, afegiu-hi sal i comenceu a remenar. Afegiu-hi l’ou i a poc a poc la farina que admeti sense que la pasta quedi massa dura, i aneu remenant-ho. S'anirà mesclant tot, primer fent una pasta grumosa i fluixa per després convertir-se en més fina i consistent. S'ha d'anar pastant amb les mans, perquè és l’única manera de saber si està bé. S'ha de treballar la pasta amb paciència, si volem que quedi bona. Sabrem que ja és a punt quan la pasta és fina, llisa, consistent, però blana i modelable, i es separa fàcilment de les mans.

Quan la pasta ja està feta, amb un corró de cuina en fem una capa ben fina i l’estenem a damunt d’una llauna d'anar al forn, ben igualadeta per tot, i la deixem reposar. Com més fina sigui la capa de pasta, millor.

 

Per al farciment, es fa una salsa de tomàquet sense llavors ni pells i es deixa a part. Es fregeix la ceba talladeta a juliana i els alls tendres a rodonetes fins que estigui tot transparent, sense que es cremi. La resta d’ingredients es tallen a daus petits i es fan mig coure a la planxa amb una mica de sal i un raget d’oli.

Es fa escalfar el forn ben calent i s’hi posa la pasta. Quan ja és quasi cuita, es treu del forn i es pinta amb la salsa de tomàquet. Es reparteix per sobre el sofregit de ceba i alls tendres. I per últim, les verduretes. S’enforna un altre cop uns cinc minutets més i ja teniu la coca a punt de menjar-se-la!