Etiquetes

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Conserves. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Conserves. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 de novembre del 2013

CONSERVA DE BOLETS

Els bolets són un producte de temporada per excel·lència perquè és quan són frescos que ens ofereixen totes les seves propietats d’aroma, gust i textura. Així que, sempre que pugueu, consumiu-los frescos.
Dit això, per a tots aquells que ens agrada cuinar plats amb bolets durant tot l’any, hi ha el recurs de fer-ne conserva. Hi ha diverses tècniques per a conservar els bolets. Nosaltres fem servir la que s’explica a continuació perquè és la que té l’avantatge de preservar-ne millor el gust.

Ingredients:


Bolets, aigua i sal

Cal netejar bé els bolets amb un drap humit o bé a raig d’aixeta. Cal pelar la cama de les llenegues.
Poseu els bolets a l’olla i ompliu-la d’aigua fins a cobrir-los. Afegiu-hi una cullerada de sal. Deixeu que bullin uns cinc minuts. Ompliu els pots de vidre amb els bolets sense que quedin massa ataconats i afegiu l’aigua de l’olla fins a cobrir-los. Tapeu-los bé i deixeu-los refredar.
Per esterilitzar els pots, prepareu una olla gran amb aigua i poseu els pots a dins, ben tapats i completament submergits. Engegueu el foc i quan arrenca el bull compteu entre 12 i 15 minuts depenent de la quantitat de pots i de si són més grans o més petits. Apagueu el foc i deixeu-los refredar de manera natural.
Quan acaba aquest procés ja estan a punt per conservar-se uns mesos.

La meva mare, en canvi, els posava en salmorra i calia dessalar-los abans de cuinar-los. Avui dia, se’n troben molts d’assecats que cal escaldar perquè recuperin l’aigua. La congelació no és gaire bon sistema perquè els bolets tenen molta aigua i es cristal·litzen i perden tot el sabor.

Aquest any he fet conserva de rovellons, llenegues i rossinyols. Són tres tipus de bolets molt apreciats gastronòmicament i que lliguen molt bé amb diverses carns: vedella, conill, porc... o bé, simplement, per fer una crema o un remenat d’ous amb bolets.

Si en voleu més informació, entreu a la web de Temps de bolets: http://mas.regio7.cat/bolets/


dilluns, 20 de maig del 2013

CONSERVA DE TOMÀQUET


Recepta de la meva amiga Nati


Cal fer servir tomàquets completament madurs. Els de pera van molt bé perquè tenen poques llavors i la pell fina, però a finals d’agost es poden trobar tomàquets madurs molt grossos i molt gustosos. Com més gustós sigui el tomàquet més bona quedarà la conserva. Procureu que no siguin àcids.

6 kg. de tomàquets
4 cebes grandetes
4 pebrots vermells

En una cassola fonda es posa la ceba i el pebrot ben nets i tallats a daus amb un bon raig d’oli i es deixa fregir fins que queda bastant fet. Cuineu a mig foc i vigileu que no es cremi per evitar amargantors.

Renteu els tomàquets i talleu-los a trossos. Deixeu les llavors i la pell però traieu els trossets durs de la tija. Afegiu-los a la cassola i deixeu-ho bullir fins que redueixi força, entre 30 i 45 minuts. Poseu sal (poca) cinc minuts abans del final, i estalvieu-vos de posar-hi sucre si no és absolutament necessari.

Passeu-ho tot per un passapurés finet i ja podeu omplir els pots de vidre per esterilitzar-los.

Procés d’esterilització

Prepareu una olla gran amb aigua freda i poseu els pots a dins, ben tapats i completament submergits. Engegueu el foc i quan arrenca el bull compteu entre 12 i 15 minuts depenent de la quantitat de pots i de si són més grans o més petits. Apagueu el foc i deixeu-los refredar de manera natural.
Quan acaba aquest procés ja estan a punt per conservar-se uns mesos.


diumenge, 19 de maig del 2013

CIGRONS BULLITS PER CONSERVAR


Recepta de la meva amiga Nati


Hi ha cinc classes de cigrons però els més coneguts són: el mitjà de pell fina anomenat Pedrosillano, el petit de l’Alta Anoia o de Mura i el gros i lletós d’Andalusia.

El dia abans es posen a estovar en aigua calenta i un pessic de sal entre 8 i 10 hores.


Quan arribi l’hora de coure’ls, es renten i es posen en una cassola amb aigua de garrafa (l’aigua ha d’arribar dos o tres dits per sobre dels cigrons) i la sal que necessitin. Es posen al foc i, quan comencen a bullir, s’abaixa i es deixa que bullin al voltant de tres hores si és cigró Pedrosillano (depenent de la classe, el temps pot ser més o menys).

S’ha de tenir cura que no deixin de bullir en cap moment, si ho fan no es couran. Si calgués afegir-hi aigua, ha de ser aigua bullint per no trencar la cocció.

Si voleu guardar-los però no voleu congelar-los, podeu omplir pots amb els cigrons i el líquid de cocció, tapar-los i posar-los a esterilitzar.

Procés d’esterilització

Prepareu una olla gran amb aigua freda i poseu els pots a dins, ben tapats i completament submergits. Engegueu el foc i quan arrenca el bull compteu entre 12 i 15 minuts depenent de la quantitat de pots i de si són més grans o més petits. Apagueu el foc i deixeu-los refredar de manera natural.
Quan acaba aquest procés ja estan a punt per conservar-se uns mesos.


MONGETES BULLIDES PER CONSERVAR


Recepta de la meva amiga Nati


Hi ha moltes varietats de mongetes: blanca rodona, blanca ronyó, molt popular i econòmica, morada rodona, morada llarga, arrocina de tipus arronyonada, de la Mare de Déu, blanca amb una taca marró, canela, pel seu color.


Altres varietats catalanes:
Mongeta Cara: de gra petit i de color blanc cremós, amb una línia negra i un gust característic. A Catalunya, concretament a l'Empordà són molt apreciades. En aquesta zona es diuen fesolet.
Mongeta de Sant Pau: La seva zona d'origen és la Garrotxa a Catalunya. És petita, de color blanc i forma rodona. Molt saborosa, amb molta proteïna i poca fibra.
Mongeta del Ganxet: Varietat amb tradició a Catalunya. Té una producció i consum limitats. El seu preu és elevat.

Nosaltres farem servir mongetes del ganxet perquè té una elevada proporció proteica, amb pell molt poc perceptible, cremositat elevada i persistent, i sabor extremadament suau i característic.

El dia abans es posen a estovar en aigua freda, sense sal, entre 8 i 10 hores.

Quan arribi l’hora de coure-les, es renten i es posen en una cassola amb aigua de garrafa (l’aigua ha d’arribar dos o tres dits per sobre de les mongetes). Es posen al foc i, quan comencen a bullir, s’abaixa i s’hi deixa una hora. S’hi afegeix una mica de sal al final. No cal vigilar que no es trenqui el bull com passa amb els cigrons.

Si voleu guardar-les però no voleu congelar-les, podeu omplir pots amb les mongetes i el líquid de cocció, tapar-les i posar-les a esterilitzar.

Procés d’esterilització

Prepareu una olla gran amb aigua freda i poseu els pots a dins, ben tapats i completament submergits. Engegueu el foc i quan arrenca el bull compteu entre 12 i 15 minuts depenent de la quantitat de pots i de si són més grans o més petits. Apagueu el foc i deixeu-los refredar de manera natural.
Quan acaba aquest procés ja estan a punt per conservar-se uns mesos.