PÈSOLS AMB PERNIL

Els pèsols pertanyen a la família de les lleguminoses, però des del punt de vista nutricional els que són frescos s’assemblen més a una verdura. Per tant, podríem dir que són les dues coses alhora. Els pèsols frescos de temporada (de març a maig) són una autèntica meravella per al paladar que val la pena aprofitar també, perquè són molt rics per a la nutrició. Els pèsols destaquen per un contingut alt en vitamines del grup B, vitamina C, proteïnes fàcilment digeribles, hidrats de carboni d’assimilació lenta i minerals com el calci, el ferro, el potassi.

És un dels conreus més antics d'Europa, amb més de 5.000 anys d'antiguitat. Es creu que com a conreu va aparèixer a Orient poc després del blat.

Abans es menjava com a gra sec i en forma de puré. Ara els grans verds i tendres dels pèsols constitueixen una de les verdures més populars sols, com acompanyament o en truita.

Va ser la planta utilitzada per Gregor Mendel en els seus experiments, que van establir les bases de la genètica, les famoses Lleis de Mendel.

 

Ingredients per a 4 persones:

mig quilo de pèsols frescos ja desgranats

150 gr. pernil serrà

1 ceba

2 alls tendres

4 cullerades de salsa de tomàquet

aigua calenta

oli d’oliva i sal  

En una cassola, poseu un raget d’oli d’oliva, la ceba ratllada i els alls tendres talladets ben petits. Deixeu-ho que es faci a poc a poc. Afegiu-hi la salsa de tomàquet i saleu al vostre gust.

Poseu-hi els pèsols crus i un vas d’aigua calenta. Tapeu i deixeu que es coguin els pèsols a  foc mig. Si cal, afegiu-hi una mica d’aigua fins que estiguin ben cuits. Uns minutets abans del final de la cocció poseu-hi el pernil talladet a tiretes.

Notes:

No feu pas bullir els pèsols abans perquè perdrien part del seu gust.

Si els pèsols són congelats potser us hi agradarà una mica de mantega per tal d’endolcir tot el conjunt. Si els pèsols són frescos no caldrà perquè ja són prou dolços.

El pernil s’hi ha de posar just al final perquè no mati el gust dels pèsols.