dimarts, 4 de febrer del 2014

CALÇOTS ARREBOSSATS

Ingredients:

24 calçots
farina per arrebossar

1 ou
cervesa
oli

Els calçots són una varietat de cebes tendres, de gust molt suau, que es mengen escalivats. El nom del calçot prové de la manera de plantar-lo, calçat a terra (mig colgat) per tal que quedi una cama d’entre uns 15 a 25 cm. ben blanca i tendra. Conté moltes vitamines i minerals i se li atribueixen propietats tonificants, diürètiques, digestives i afrodisíaques. També té un alt contingut en compostos anticancerígens.

La temporada dels calçots va de mig desembre a finals de març. Es couen a la brasa amb llenya de sarments i es consumeixen acompanyats d’una salsa típica, la salvitxada, que és un tipus de romesco.

Així doncs, si teniu manera de fer-los en una barbacoa, no ho dubteu ! Però si viviu en pis i no podeu fer servir la barbacoa al balcó.... llavors teniu l’opció de coure’ls al forn.

Es treu la primera pell del calçot i es tallen les fulles verdes deixant un tros per a l’operació de descamisar el calçot. Es posen en una plata d’anar al forn, sobre paper d’alumini, sense oli ni sal. Es torren al grill i es tomben a mig procés.


Quan estan torradets, s’emboliquen en paper de diari tots junts i es poden portar a taula així mateix per tal que es conservin calents però que respirin i no es covin.

Si voleu arrebossar-los, descamiseu-los un cop torradets i passeu-los per una pasta feta amb un ou batut, farina d’arrebossar i un raig de cervesa. Podeu posar-hi sal o no, segons el vostre gust. Jo no n’hi poso pas perquè el gust natural dels calçots és deliciós. Fregiu-los en oli bullent un minutet o dos i ja els podeu servir. Cal menjar-los acabats de fer.

Salsa per a calçots o salvitxada:

Es piquen al morter unes 20 ametlles torrades (o avellanes) fins que fan oli, llavors s’hi afegeixen 2 alls crus i 2 alls escalivats i una branqueta de menta. La torrada de pa s’unta lleugerament amb vinagre, sal i pebre vermell i s’afegeix a la pasta anterior. Si us agrada molt el picant podeu afegir-hi un bitxo a trossets. Quan es té una pasta homogènia, se li va afegint oli a poc a poc i es va remenant per tal que la salsa adquireixi la fluïdesa adequada.


dimecres, 22 de gener del 2014

OSSOBUCO O JARRET DE VEDELLA

Ingredients per a 2 persones:


2 talls gruixuts d’ossobuco
1 pastanaga
1 ceba
1 all
3 trossos d’api
1 tomàquet
bolets (opcional)
100 gr. mantega
farina
sal, pebre negre,  
½ vas de vi blanc
2 fulles de llorer
1 lligadet de sajolida i sàlvia (opcional)
aigua calenta

En una cassola, poseu a fondre la mantega. Saleu els talls de carn, enfarineu-los lleument i feu-los enrossir amb la mantega. Guardeu-los a part.

Poseu-hi ara la pastanaga a rodanxes, l’all i l’api a trossets, la ceba a juliana i el tomàquet a trossos i sense llavors. Deixeu que es vagi fent a poc a poc. Poseu-hi sal i pebre negre mòlt. Quan comenci a quedar-se sense suc, afegiu-hi el vi blanc. Ha de quedar ben cuit, si és necessari poseu-hi una mica d’aigua. Quan ja està fet, es treuen les pells del tomàquet i es tritura tot ben fi a la batedora. Queda una salsa bastant espessa.

Es posen a la cassola els talls d’ossobuco i la salsa per sobre i es cobreix amb aigua calenta. Es remena bé. S’hi afegeix el llorer. Si us agraden les herbes, és el moment de posar-hi el lligadet de sajolida i sàlvia. Es deixa coure a mig foc una hora com a mínim, vigilant que no es begui tot el suc. Hi ha qui prefereix fer servir brou de carn en lloc d’aigua. A mig coure s’hi afegeixen els bolets que poden ser rossinyols o altres de gust i textura suau. Quan ja es veu que la carn quasi es desfà, es rectifica de sal i ja es pot servir.

Es posa un tall d’ossobuco amb la salsa ben espessa ben sobre. Generalment, s’acompanya amb arròs blanc.

Quedareu parats de comprovar com és de melosa la carn i que bona queda la salsa amb els bolets i l’arròs.



divendres, 3 de gener del 2014

RAP AMB CANSALADA VIADA

Ingredients per a 2 persones:

2 cuetes de rap 
12 talls ben fins de cansalada viada fresca
romaní
pebre i sal
oli d'oliva
4 patates

Primer s’ha de preescalfar el forn a 180 graus. S’agafen les patates pelades i tallades a dauets i es posen en una plata d’anar al forn, amb un raig d’oli, sal i pebre.

Mentre es comencen a fer les patates, es neteja el peix de totes les pells i es treu l’os del mig.
Després es deixa cada filet obert com un llibre i ben aplanat. S’hi posa sal i pebre negre mòlt per sobre i s’embolica amb els talls de cansalada. Ha de quedar ben subjectat amb escuradents o lligat amb fil. És el moment de posar una mica de romaní per sobre abans d’enfornar.

Quan s’acaba de preparar el peix, les patates han d’estar ja mig fetes. Llavors es posa el peix al forn fins que la cansalada queda ben torradeta però vigilant que el peix no quedi ressec i les patates no es cremin. Cal trobar el punt just !!

És un plat fàcil de preparar. No es triga més de 30 minuts en total. El resultat és molt agraït perquè el peix queda molt suau i molt saborós.

Si es vol que el plat sigui més lleuger, es pot acompanyar el peix amb unes verduretes al grill enlloc de les patates al forn.



dijous, 26 de desembre del 2013

ESPAGUETIS AMB RAP

Ingredients per a 4 persones:

400 gr. de rap
350 gr. de pasta
un all (pot ser tendre)
mig vas de vi blanc
250 gr. tomàquets cirera
50 gr. olives verdes sense os
un pebrotet vermell picant (de Caiena, pot ser sec o fresc)
oli, sal i pebre negre mòlt
julivert tallat molt fi

Netegeu bé el rap i talleu-lo a daus petits. Renteu els tomàquets cherry i talleu-los en quatre trossos. Talleu les olives a rondanxetes.
En una paella escalfeu un parell de cullerades d’oli d’oliva i feu sofregir l’all i el pebrotet tallat tot ben petit o picat al morter. Afegiu-hi el rap, doneu un parell de tombs i poseu-hi el vi blanc. Deixeu-ho coure fins que s’hagi embegut tota l’aigua del peix. És el moment de posar-hi els tomàquets i les olives. Poseu-hi sal i barregeu-ho tot. Els tomàquets han de ser ben madurs perquè deixin anar el suc que lliga tots els gustos. Vigileu que no us quedi sec i, si és necessari, afegiu-hi un mica d’aigua. Afegiu pebre negre mòlt al vostre gust.
En una olla amb abundant aigua amb sal, feu bullir la pasta vigilant que quedi al dente.
Escorreu la pasta i barregeu-la bé amb el rap.
Una mica de julivert per sobre i, si voleu, un raget d’oli d’oliva verge. Serviu-ho ben calent.
És un plat senzill de fer i molt gustós. Segur que us sorprendrà !



dimecres, 18 de desembre del 2013

RELLOM AMB LLET I TÒFONA

Ingredients:

un filet de porc
una ceba mitjana
una tòfona negra
un grapat de pinyons
mig litre de llet
conyac
oli, sal i pebre negre mòlt

Netegeu bé el filet mirant que no hi quedi gens de greix ni cap part dura i talleu-lo a rodanxes d’un cm. de gruix. En una cassola, poseu-hi un raig d’oli i feu enrossir una mica els talls. Retireu-los de la cassola, ratlleu la ceba i que es vagi fent a poc a poc. Afegiu-hi una picada de pinyons i la tòfona pelada (opcional) i talladeta. Quan la ceba ja és al punt, aboqueu-hi la llet i remeneu-ho. Afegiu-hi una copeta de conyac, la sal i el pebre negre mòlt. Poseu el rellom a la cassola i que es vagi fent a mig foc durant uns vint minuts aproximadament.
Un cop el rellom és ben cuit i tou, es posa en una plàtera. Tota la salsa de la cassola es passa per la batedora fins que queda ben fina i s’aboca per sobre el filet. Cal servir-lo ben calent i al punt.

Si voleu que la tòfona es noti més la podeu ratllar ben fina per sobre de la salsa, a l'últim moment.

Per acompanyament, hi lliguen molt bé les llenegues o bé patata al forn o verduretes al microones o a la planxa.

És un plat d’hivern, molt apropiat en dies de fred.


dimarts, 19 de novembre del 2013

TIRAMISÚ

Recepta de la meva amiga Roser

Ingredients:

melindros
100 g. de sucre
500 g. de formatge Mascarpone
1 cullerada de sucre de vainilla
5 rovells d’ou
200 g. de cafè exprés fort
50 g. de licor (d'amaretto, rom, grappa, etc.)
50 g. de xocolata en pols sense sucre per guarnir

Primer cal que feu el sucre de llustre (glacé) amb un morter o una batedora. Després barregeu el sucre, els rovells, el sucre vainillat i el formatge mascarpone (ha de quedar com una crema muntada). Quan estigui fet, guardeu-ho al frigorífic.
A continuació barregeu el cafè (fred) i el licor, remulleu els melindros en aquesta barreja i col·loqueu-los en un motlle, tot formant una capa. A sobre, poseu una capa de la crema reservada al frigorífic, una altra capa de melindros remullats amb la barreja de cafè i licor i cobriu-lo amb una altra capa de crema.
I ja per acabar, tapeu el recipient amb film transparent i guardeu-lo al frigorífic fins l’endemà.
El traieu del motlle i al moment de servir-ho afegiu-hi la xocolata en pols sense sucre.

El guarniu al vostre gust. Si hi afegiu unes trufes... llavors ja sou al cel !!


dilluns, 11 de novembre del 2013

CONSERVA DE BOLETS

Els bolets són un producte de temporada per excel·lència perquè és quan són frescos que ens ofereixen totes les seves propietats d’aroma, gust i textura. Així que, sempre que pugueu, consumiu-los frescos.
Dit això, per a tots aquells que ens agrada cuinar plats amb bolets durant tot l’any, hi ha el recurs de fer-ne conserva. Hi ha diverses tècniques per a conservar els bolets. Nosaltres fem servir la que s’explica a continuació perquè és la que té l’avantatge de preservar-ne millor el gust.

Ingredients:


Bolets, aigua i sal

Cal netejar bé els bolets amb un drap humit o bé a raig d’aixeta. Cal pelar la cama de les llenegues.
Poseu els bolets a l’olla i ompliu-la d’aigua fins a cobrir-los. Afegiu-hi una cullerada de sal. Deixeu que bullin uns cinc minuts. Ompliu els pots de vidre amb els bolets sense que quedin massa ataconats i afegiu l’aigua de l’olla fins a cobrir-los. Tapeu-los bé i deixeu-los refredar.
Per esterilitzar els pots, prepareu una olla gran amb aigua i poseu els pots a dins, ben tapats i completament submergits. Engegueu el foc i quan arrenca el bull compteu entre 12 i 15 minuts depenent de la quantitat de pots i de si són més grans o més petits. Apagueu el foc i deixeu-los refredar de manera natural.
Quan acaba aquest procés ja estan a punt per conservar-se uns mesos.

La meva mare, en canvi, els posava en salmorra i calia dessalar-los abans de cuinar-los. Avui dia, se’n troben molts d’assecats que cal escaldar perquè recuperin l’aigua. La congelació no és gaire bon sistema perquè els bolets tenen molta aigua i es cristal·litzen i perden tot el sabor.

Aquest any he fet conserva de rovellons, llenegues i rossinyols. Són tres tipus de bolets molt apreciats gastronòmicament i que lliguen molt bé amb diverses carns: vedella, conill, porc... o bé, simplement, per fer una crema o un remenat d’ous amb bolets.

Si en voleu més informació, entreu a la web de Temps de bolets: http://mas.regio7.cat/bolets/