CARPACCIO DE VEDELLA I ESPÀRRECS

Ingredients:

vedella tallada fina per a carpaccio

formatge parmesà a làmines

olives negres

oli, sal i pebre negre mòlt

 espàrrecs verds

pebrot vermell

oli, sal i pebre negre mòlt

Si voleu fer un plat ràpid i de baixes calories aquest és ideal.

Per persona, necessiteu uns 100 gr. de vedella ben tendra tallada a làmines ben fines. La poseu en un plat i l’amaniu amb oli, sal i pebre negre mòlt. Poseu les làmines de formatge parmesà a sobre i unes olives negres al mig. Els tres gustos lliguen perfectament.

Per acompanyar, podeu agafar uns espàrrecs verds i uns talls de pebrot vermell, els poseu uns 6 minuts al microones amb oli, sal i pebre negre mòlt.

I ja podeu dinar !! Més fàcil i ràpid és quasi impossible. Ah! I embruteu poquíssim...

CARGOLS DE LA IAIA

Ingredients:

1 litre de cargols, ¼ de conill a trossets, un tros de botifarra blanca i un tros de botifarra negra, 1 botifarra crua amb pebre, 1 tall de cansalada viada, farina, salsa de tomàquet, ceba ratllada i caldo de pollastre i carn.

Per a bullir els cargols:

aigua, sal i vinagre, farigola, llorer, bitxo, menta i pela de taronja, pebre negre en gra.

Els cargols es renten posant-hi sal i vinagre i fent rajar l’aigua de l'aixeta fins que deixen de treure bromera. A casa nostra només mengem cargols vinyales perquè són els més fins de gust.

En una olla bastant gran es posa en fred l’aigua, els cargols, un lligadet de farigola, 2 fulles de llorer, 2 bitxos, unes fulles de menta, una pell de taronja, uns granets de pebre negre i sal. Es bullen aproximadament una hora. Es comprova que estan cuits quan punxant-los amb un escuradents surten sense dificultat.

Es posen en una escorredora tot sacsejant-los i es renten a raig d’aixeta. Es repassen un a un per tal de detectar possibles closcamolls. És molt empipador trobar closquetes mentre menges.

En una cassola es fregeix el conill, la botifarra crua i la cansalada tot tallat a trossets, després se li afegeixen els trossos de botifarra blanca i de botifarra negra. En un costadet es fa enrosir una cullerada de farina.

A part, es fa un sofregit de ceba i tomàquet, també s’hi pot posar all (tot ratllat). S’aboca a la cassola.

Es posen els cargols a la cassola amb tota la resta, es remena i es cobreix amb caldo de pollastre i carn. Es remena tot i es deixa fent xup-xup una mitja horeta.

El suc ha de quedar bastant espès i no massa vermell, més aviat marronós. Si es fan el dia abans de menjar-los, molt millor !!

CONSERVA DE TOMÀQUET

Recepta de la meva amiga Nati

Cal fer servir tomàquets completament madurs. Els de pera van molt bé perquè tenen poques llavors i la pell fina, però a finals d’agost es poden trobar tomàquets madurs molt grossos i molt gustosos. Com més gustós sigui el tomàquet més bona quedarà la conserva. Procureu que no siguin àcids.

6 kg. de tomàquets

4 cebes grandetes
4 pebrots vermells

En una cassola fonda es posa la ceba i el pebrot ben nets i tallats a daus amb un bon raig d’oli i es deixa fregir fins que queda bastant fet. Cuineu a mig foc i vigileu que no es cremi per evitar amargantors.

Renteu els tomàquets i talleu-los a trossos. Deixeu les llavors i la pell però traieu els trossets durs de la tija. Afegiu-los a la cassola i deixeu-ho bullir fins que redueixi força, entre 30 i 45 minuts. Poseu sal (poca) cinc minuts abans del final, i estalvieu-vos de posar-hi sucre si no és absolutament necessari.

Passeu-ho tot per un passapurés finet i ja podeu omplir els pots de vidre per esterilitzar-los.

Procés d’esterilització

Prepareu una olla gran amb aigua freda i poseu els pots a dins, ben tapats i completament submergits. Engegueu el foc i quan arrenca el bull compteu entre 12 i 15 minuts depenent de la quantitat de pots i de si són més grans o més petits. Apagueu el foc i deixeu-los refredar de manera natural.

Quan acaba aquest procés ja estan a punt per conservar-se uns mesos.

CIGRONS BULLITS PER CONSERVAR

Recepta de la meva amiga Nati

Hi ha cinc classes de cigrons però els més coneguts són: el mitjà de pell fina anomenat Pedrosillano, el petit de l’Alta Anoia o de Mura i el gros i lletós d’Andalusia.

El dia abans es posen a estovar en aigua calenta i un pessic de sal entre 8 i 10 hores.

Quan arribi l’hora de coure’ls, es renten i es posen en una cassola amb aigua de garrafa (l’aigua ha d’arribar dos o tres dits per sobre dels cigrons) i la sal que necessitin. Es posen al foc i, quan comencen a bullir, s’abaixa i es deixa que bullin al voltant de tres hores si és cigró Pedrosillano (depenent de la classe, el temps pot ser més o menys).

S’ha de tenir cura que no deixin de bullir en cap moment, si ho fan no es couran. Si calgués afegir-hi aigua, ha de ser aigua bullint per no trencar la cocció.

Si voleu guardar-los però no voleu congelar-los, podeu omplir pots amb els cigrons i el líquid de cocció, tapar-los i posar-los a esterilitzar.

Procés d’esterilització

Prepareu una olla gran amb aigua freda i poseu els pots a dins, ben tapats i completament submergits. Engegueu el foc i quan arrenca el bull compteu entre 12 i 15 minuts depenent de la quantitat de pots i de si són més grans o més petits. Apagueu el foc i deixeu-los refredar de manera natural.

Quan acaba aquest procés ja estan a punt per conservar-se uns mesos.

MONGETES BULLIDES PER CONSERVAR

Recepta de la meva amiga Nati

Hi ha moltes varietats de mongetes: blanca rodona, blanca ronyó, molt popular i econòmica, morada rodona, morada llarga, arrocina de tipus arronyonada, de la Mare de Déu, blanca amb una taca marró, canela, pel seu color.

Altres varietats catalanes:

Mongeta Cara: de gra petit i de color blanc cremós, amb una línia negra i un gust característic. A Catalunya, concretament a l'Empordà són molt apreciades. En aquesta zona es diuen fesolet.

Mongeta de Sant Pau: La seva zona d'origen és la Garrotxa a Catalunya. És petita, de color blanc i forma rodona. Molt saborosa, amb molta proteïna i poca fibra.
Mongeta del Ganxet: Varietat amb tradició a Catalunya. Té una producció i consum limitats. El seu preu és elevat.

Nosaltres farem servir mongetes del ganxet perquè té una elevada proporció proteica, amb pell molt poc perceptible, cremositat elevada i persistent, i sabor extremadament suau i característic.

El dia abans es posen a estovar en aigua freda, sense sal, entre 8 i 10 hores.

Quan arribi l’hora de coure-les, es renten i es posen en una cassola amb aigua de garrafa (l’aigua ha d’arribar dos o tres dits per sobre de les mongetes). Es posen al foc i, quan comencen a bullir, s’abaixa i s’hi deixa una hora. S’hi afegeix una mica de sal al final. No cal vigilar que no es trenqui el bull com passa amb els cigrons.

Si voleu guardar-les però no voleu congelar-les, podeu omplir pots amb les mongetes i el líquid de cocció, tapar-les i posar-les a esterilitzar.

Procés d’esterilització

Prepareu una olla gran amb aigua freda i poseu els pots a dins, ben tapats i completament submergits. Engegueu el foc i quan arrenca el bull compteu entre 12 i 15 minuts depenent de la quantitat de pots i de si són més grans o més petits. Apagueu el foc i deixeu-los refredar de manera natural.

Quan acaba aquest procés ja estan a punt per conservar-se uns mesos.

POPETS ESTIL TIETA PAQUITA

Ingredients:

 

½ kg de popets nets congelats

1 cabeça d’alls sense pelar

pebre negre mòlt

suc de ½ llimona i pell de la llimona

1 poma golden i oli

per a la picada:

2 alls tendres, julivert, sal i oli

Es deixen descongelar els popets i es renten bé. 

En una cassola fonda, es posa oli fins que cobreixi el cul i quan és calent s’hi posen els popets, sal, pebre negre mòlt, el suc de mitja llimona i la pell. També se li posa la poma tallada per la meitat i sense cor.

Primer a foc viu i després s’abaixa i es deixa fer la xup-xup en la seva pròpia aigua durant uns 45 minuts. Es treuen les pells de llimona i la poma.

En un morter, es fa una picada d’alls tendres i julivert que s'afegeix als popets amb el seu suc. 
Un parells de tombs, es deixen un momentet i cap a taula. 

Es poden servir en cassoletes de fang per fer bonic.

SOPA DE PEIX

Ingredients per fer el fumet:

espines de peix blanc: lluç, bruixa, llenguado...

cap i ossos de rap

caps de gambes, llagostins, escamarlans...

1 aranya (opcional)

1 pastanaga, 1 ceba, 2 alls i 2 tomàquets madurs

oli i aigua

per a la sopa:

rap, gambes, sípia, cloïsses o musclos

arròs i sal

Si us molesten les espines quan feu un plat de peix, us passarà com a nosaltres que sempre el cuinem a filets. Llavors acumulareu al congelador un munt d’espines i ossos i de tant en tant haureu de fer un bon fumet per aprofitar-los. Aconseguireu una sopa de peix boníssima a poc preu.

Poseu una olla gran al foc amb una mica d’oli, la ceba, els alls i els tomàquets, tot tallat a trossos i deixeu-ho enrossir. Afegiu-hi la pastanaga a rodanxes i totes les espines de peix que teniu al congelador. Peleu les gambes i poseu a l’olla les pells i els caps. Si teniu poc peix, sempre podreu comprar un tros de cap de rap, unes galeres o una aranya. Cobriu-ho tot amb aigua i deixeu-ho bullir unes dues hores.

Coleu-ho amb un colador ben fi i desestimeu tot el peix bullit. En una olla més petita agafeu la quantitat de fumet que necessiteu per fer la sopa. Quan bulli, saleu-lo al vostre gust i afegiu-hi l’arròs. A mitja cocció poseu-hi el rap tallat a daus, les gambes i la sípia a trossets i cloïsses o musclos sense closca (que heu fet obrir a part).

Us quedarà una sopa de peix de gust intens però fi. El peix cru afegit a l’últim moment li dóna un toc fresc molt agraït. No cal dir que cadascú pot fer servir el tipus de peix que més li agradi. A més, el fumet que us sobrarà podeu guardar-lo al congelador per a futures paelles i fideuàs.