diumenge, 31 de gener del 2016

POLLASTRE AL XILI (amb robot KitchenAid)

Normalment es fa amb bitxos assecats o una combinació de bitxos assecats i frescos. Les varietats de bitxos emprades contribueixen al sabor únic de cada recepta.

Ingredients:
6 cuixes de pollastre sense pell ni greixos
80 ml. d’oli oliva
suc d’una llimona
sal, pebre negre mòlt, pebre vermell dolç
un o dos bitxos sense llavors (segons si voleu que piqui més o menys)
1 ceba grossa
2 alls pelats
80 ml. vi blanc sec

Accessori de remenar “StirAssist”. Poseu l’oli a l’olla amb la ceba tallada a juliana i els dos alls pelats. Tapeu sense el mesurador. Programeu fregir P1, a 110º, 10 minuts, velocitat intermitent.

Poseu la sal i els dos pebres a les cuixetes de pollastre. Obriu l’olla i afegiu-hi les cuixetes de pollastre, el vi, el suc de la llimona i els bitxos (sencers si després els voleu apartar o a trossets si els voleu trobar tot menjant). Tapeu sense el mesurador. Torneu a programar fregir P1, a 140º, 10 minuts, velocitat intermitent.


Obriu l’olla, traieu els alls i els bitxos. Mireu com està de suc i afegiu-hi un cullerot d’aigua si fa falta. Programeu 5 minutets més i ja estarà a punt.


dimecres, 20 de gener del 2016

CUINAR AMB ROBOT - Primeres impressions

Una amiga meva té un robot de cuina i sempre me’n canta les excel·lències. A mi, no m’acabava de fer el pes perquè, sincerament, em prenia protagonisme. Cuinera com sóc temia que, amb el robot, el meu talent ja no tindria un paper massa rellevant. Un greu error d’apreciació !

Fa poc, em van regalar un preciós robot de cuina que fa de tot. M’agrada la cuina i m’agrada la tecnologia, per tant no podia posar-m’hi en contra !

Ja l’he estrenat i estic molt més satisfeta del que em pensava. Confesso que vaig una mica peix i no li acabo de trobar el punt just però suposo que tot és qüestió de pràctica. He fet verdura al vapor, beixamel amb gambes, trinxat de la Cerdanya i estofat de vedella. Èxit total !!

Per què n’estic tan contenta? Doncs perquè la verdura al vapor és molt més gustosa que bullida i no perd les vitamines, la beixamel queda finíssima, el trinxat molt més gustós també i ben pastat i la vedella estofada, tendra com mai m’havia quedat. Què més vull ?

Molta gent creu que el gran avantatge de cuinar amb robot és l’estalvi de temps i en segon lloc la facilitat, la comoditat...  especialment si s’agafen receptes preprogramades. Tot això és cert, no ho negaré pas... de fet, l’estofat de vedella es va anar cuinant mentre jo feia els meus 50 minuts de la passejada del matí. Però a mi, el que m’ha convençut ha estat la qualitat del resultat. Saber que els purés i les salses em quedaran sempre bé o poder controlar l’exactitud del punt de cocció, em dóna un tranquil·litat que no té preu.

I no parlem de la rebosteria... que encara no hi he entrat. Jo sóc més d’aperitius salats que de postres dolces però a casa tenim un llaminer que, malauradament, és diabètic. El robot em permetrà fer pastissos amb fructosa amb la seguretat que muntar la nata o les clares a punt de neu o aconseguir el pa de pessic ben esponjós no significarà cap maldecap.

És veritat que ocupa un espai bastant  considerable, més encara si disposeu de tots els accessoris. També és cert que podreu arraconar un munt d’estris, cosa que us permetrà buidar algun calaix. Amb el robot es pot:  batre, ratllar, moldre, liquar, gelar, picar, amassar, tallar de diverses formes... fins i tot fer espaguetis !

Per altra banda, hi ha la qüestió de la cuina sana. Sí, ja som en aquella edat que hem de vigilar la sal i els fregits... i el robot em permet cuinar amb molt poc oli. És cert, i no cal amagar-ho, que les receptes de tota la vida no queden exactament igual però... per què? Doncs perquè es potencien molt més els sabors propis de cada aliment i perden protagonisme la sal i les salses olioses.

Defenso que es poden cuinar les receptes tradicionals amb l’ajuda del robot. Jo no vull que la màquina cuini per mi, només vull que m’ajudi a fer-ho millor.

Així doncs, aniré fent pràctiques i, de mica  en mica, aniré penjant receptes d’allò que em surti més bo. Ho trobareu a la nova secció Cuinar amb robot.


dilluns, 21 de desembre del 2015

FIDEUÀ NEGRA de la NATI

INGREDIENTS:

una sípia bruta d’entre 3/4 de kg. i un kg. amb la salsa i la tinta
500 gr. de fideus del 2
una ceba grosseta
mig pebrot vermell
tres carxofes
un litre de brou de peix o bé aigua

Es posa un bon raig d'oli en una cassola i es fregeix la ceba tallada a juliana durant uns minuts.
S’hi afegeixen les carxofes tallades finetes i el pebrot a tires no gaire llargues.
Quan està tot ben fregit, se li afegeix la sípia tallada a daus i, uns minuts després, la salsa.
Una vegada feta la sípia se li posa la tinta i es remena bé fins que tot el conjunt queda ben negre.
Ara és el moment de posar-hi els fideus i deixar-los uns minuts que es rossegin, sense deixar de remenar el conjunt.
Una vegada rossejats, hi afegim el litre de brou i ho deixem coure els minuts que diu el paquet de la pasta.
Ho traiem del foc i ho deixem reposar entre 5 i 10 minuts.
Si voleu, podeu servir una maionesa suau d'acompanyament.
I ja està llest per menjar.


BON PROFIT !!


diumenge, 25 d’octubre del 2015

PASTA FULLADA

La preparació de la pasta fullada és molt simple però és necessari fer-la amb atenció per tenir èxit.

1- Feu servir sucre en pols. Ja veureu que en contacte amb la mantega i els rovells lligarà fàcilment i obtindreu una pasta molt més fina.

2 - Per altra banda, cal que la mantega sigui ben freda, just treta de la nevera. De fet, tota l’elaboració de la pasta fullada ha de ser a baixa temperatura, fins i tot les vostres mans.

3- Suggerim fer servir farina baixa en gluten, com la 00, que farà que la pasta, un cop cuita, sigui molt fràgil com correspon a aquest tipus de pasta.

4- Si, al pastar, veieu que és massa dura afegiu-hi una mica d’aigua freda per recuperar l’elasticitat. Una alternativa és augmentar en 20 gr. la dosi de mantega.

5- Si desitgeu una pasta fullada més tova, afegiu-hi una mica de llevat al pastar.

Una recepta: 

divendres, 9 d’octubre del 2015

CORS DE BURRATA AMB CREMA DE VIEIRES

La burrata és un formatge propi de la regió italiana de Pulla, i se n'atribueix la invenció a Àndria. Té la forma d'un farcell amb una coberta semblant a la mozzarella i un farcit de formatge fresc, al qual fa referència el seu nom —tenint en compte que burro és mantega en italià—.

Aquesta recepta és una variant dels raviolis de pasta fresca farcits de formatge burrata amb una crema de vieires: un farcit dolç i suculent que casa molt bé amb gust salat i picant del condiment. Els cors de burrata són molt apropiats per al dia dels enamorats.

Ingredients per fer la pasta fresca (24 cors):

200 gr. de farina tipus 00
2 ous grans
sal

Ingredients per al farciment:
12 vieires
250 gr. de burrata
2 branquetes de farigola fresca
1 pebrotet de Caiena
1 gra d’all
1 vaset de vi blanc
60 ml. d’oli d’oliva
sal

Per fer la pasta fresca cal tamisar la farina i posar-la en un bol que us permeti treballar-la. Feu un cràter al centre, poseu-hi una mica de sal i els 2 ous. Amasseu-ho amb les mans fins que resulti un compost llis i compacte. Emboliqueu la pasta obtinguda amb un paper film i deixeu-la reposar una hora en un lloc fresc i sec.

Després agafeu la pasta i dividiu-la en dues parts. Sobre la superfície de treball enfarinada, amb l’ajuda d’un corró aplaneu cada part fent dos rectangles ben fins de 15x40 cm. més o menys, amb un gruix de 0,5 mm.

Talleu la burrata a trossets i poseu-la en un colador per eliminar l’excés de líquid. Un cop preparades les làmines de pasta, agafeu el motlle en forma de cor de 8x8 cm. i marqueu la pasta pressionant lleugerament sense arribar a tallar-la. Poseu una cullerada de burrata al mig de cada cor. Pinteu la pasta que envolta el farcit amb aigua o millor encara amb clara d’ou i col·loqueu l’altra làmina de pasta a sobre. Premeu al voltant del farcit per segellar les dues làmines vigilant d’eliminar l’aire. Llavors ja poseu pressionar fort amb el motlle fins a tallar la pasta i formar els raviolis en forma de cor. Reserveu-los en un plat lleugerament enfarinat.

Per preparar la crema de vieires, netegeu-les eliminant-ne la part negra i el múscul i recolliu en un bol les polpes i els coralls. Si les compreu congelades, ja estan netes.

Sofregiu en una paella amb un raig d’oli, l’all sencer i el pebrotet de Caiena i la farigola triturats. Quan l’all sigui daurat afegiu-hi les polpes i els coralls de les vieires. Aboqueu-hi el vi blanc i deixeu evaporar l’alcohol. Quan les vieires són cuites (uns pocs minutets), poseu-ho tot en un bol i tritureu-ho ben vi fins a obtenir una crema llisa i densa que tornareu a la paella on heu fet coure les vieires.

Feu bullir en una olla amb aigua amb sal els cors de pasta fresca uns minutets. Afegiu un cullerot d’aquesta aigua a la crema de vieires i remeneu-ho bé. Poseu a la paella els cors de pasta ben escorreguts i amb cura que no es trenquin. Ho deixeu uns minutets i ja està llest per servir. També ho podeu presentar posant la pasta en una plàtera plana i la crema de vieires ben escampada per sobre.


Si prepareu molts cors per diverses vegades i els voleu congelar, cal que els escampeu en una safata plana i, quan ja estiguin congelats, passar-los a un tàper. D’aquesta manera evitareu que els cors s’enganxin entre ells. La crema de vieires és aconsellable no congelar-la.

Aquí trobareu la recepta en italià:

dijous, 17 de setembre del 2015

TOURNEDÓ A LA PARISIEN

Ingredients per a 3 persones:

3 filets de vedella
150 gr. de xampinyons
60 gr. de mantega
1 ceba
3 cullerades de salsa de tomàquet
una mica de farina
1 vaset de xerès o de conyac
3 llesques de pa
1 tòfona
oli, sal i pebre negre mòlt

S’agafen els filets, s’aplanen bé i se salen. Amb 2/3 parts de la mantega es fregeixen les llesques de pa i es posen en una plata. Amb la mateixa mantega i una mica d’oli s’enrosseixen els filets banda i banda i es posen sobre les llesques de pa. La carn ha de quedar crua per dins.
A la mateixa paella se sofregeix la ceba ratllada a foc lent i quan ja és daurada s’hi afegeix la salsa de tomàquet. Si es fa servir tomàquet ratllat, cal vigilar que no hi hagi llavors. A continuació s’hi posa el xerès o el conyac (al vostre gust), la sal i el pebre negre mòlt.
Quan ja és tot cuit, s’hi tira la tòfona i els xampinyons tallats a làmines i es torna a posar a coure. Com que els xampinyons deixen anar aigua en coure’s, caldrà deixar-ho fent la xup-xup fins que la salsa quedi espessa. Si cal, s’hi pot posar una mica de farina.
Una vegada fora del foc, s’hi afegeix la mantega restant i es remena per tal que es fongui.
Es tira aquesta salsa per sobre la carn i se serveix envoltada de patates avellana.

PATATES AVELLANA

Es fan boletes de patata i es deixen en remull a l’aigua amb unes gotes de llimona.  Després s’escorren i es fregeixen en oli. Quan són rosses es retiren de l’oli i es posen sobre paper absorbent. En una altra paella es posa una cullerada d’oli i una de sucre i es remena. S’hi aboquen les patates fregides i queden caramel·litzades.


dimecres, 16 de setembre del 2015

TORTA DELLA NONNA – Pastís de l’àvia

La torta della nonna és un delicat pastís de la Ligúria però molt conegut fins i tot a la Toscana. Està format per un embolcall de pasta fullada recobert de pinyons i sucre de llustre (en pols) que amaga un farcit de crema (semblant a la nostra crema).

La recepta en italià amb fotografies de totes les fases la trobareu aquí: 
http://ricette.giallozafferano.it/Torta-della-nonna.html

Ingredients per a la pasta fullada:
400 gr. de farina
150 gr. de sucre de llustre
4 rovells d’ou
200 gr. mantega
1 branca de vainilla
sal

En un mesclador poseu la farina tamisada, un pessic de sal i la mantega freda de la nevera tallada a daus grossos. Bateu-ho fins a obtenir un compost d’aspecte sorrenc, llavors aboqueu-ho sobre el marbre de treball i ajunteu-hi el sucre en pols. Barregeu-ho bé i feu com un cràter al centre per posar-hi els rovells i la polpa de l’interior de la branca de vainilla. Treballeu-ho bé amb les mans però cal fer-ho ràpidament per tal que la massa no s’escalfi amb la calor de les mans.
Formeu un panet aixafat, emboliqueu-lo amb paper film i deixeu-ho reposar a la nevera com a mínim mitja horeta.
Aquesta pasta pot conservar-se a la nevera màxim un parell de dies. També es pot congelar.

Ingredients per a la crema:
1 litre de llet
8 rovells d’ou
250 gr. sucre
la pell de ½ llimona
80gr. farina
1 branca de vainilla

Per al guarniment:
120 gr. de pinyons
sucre de llustre avainillat

Poseu al foc una cassola amb la llet, la branca de vainilla oberta i la pell de llimona. A mig foc fins que estigui a punt de bullir, llavors apagueu el foc i deixeu-hi la vainilla uns cinc minutets més. Deixeu-ho refredar.
Amb una batedora elèctrica, bateu els rovells d’ou i el sucre fins a obtenir una crema homogènia, blanca i escumosa. Llavors afegiu-hi la farina i continueu batent. A continuació, aboqueu-hi la llet colada i remeneu-ho.
Torneu a posar-ho al foc a mitja temperatura sense parar de remenar. Quan la crema sigui ben densa, apagueu el foc i vesseu la crema en una terrina baixa i ampla. Cobriu-la immediatament amb un paper film que ha de quedar ben enganxat a la crema per tal d’evitar la formació d’una crosta. Deixeu-ho refredar a temperatura ambient o al frigorífic.
Aquesta crema pot conservar-se a la nevera màxim un parell de dies. També es pot congelar.

Traieu de la nevera la pasta fullada i agafeu-ne 2/3 parts. Aplaneu-la amb un corró formant un disc que servirà per folrar el motlle tenint en compte que ha de sobresortir uns 3 cm. per tot el voltant. De la mateixa manera formeu un disc amb la resta de la pasta per a la part superior.
Refregueu una mica de mantega pel motlle i enfarineu-lo lleument. Poseu-hi el disc de la pasta amb molta cura perquè es pot trencar fàcilment. Aboqueu-hi la crema a dins. Poseu el disc de pasta fullada més petit a sobre. Feu un petit cordonet amb els dits lligant els dos discos de pasta de manera que la crema quedi ben tancada a dins. Podeu decorar amb una forquilla la vora del pastís fent algun dibuix.
Mulleu lleugerament la superfície del pastís amb una mica de llet freda. Distribuïu els pinyons per tot el pastís prement lleugerament per tal que hi quedin adherits.
Escalfeu prèviament el forn a 180 graus i feu coure el pastís uns 45-50 minuts.
Deixeu refredar el pastís i abans de servir-lo poseu-hi sucre en pols avainillat en abundància.


Hi ha nombroses variants d’aquesta torta della nonna amb farciments diversos. Totes elles delicioses !!