POLLASTRE AL CURRI AMB AMETLLES, MEL I MENTA

Ingredients per a 4 persones:

4 pits de pollastre sencers desossats

curri

oli, sal i pebre negre mòlt

50 gr. ametlles torrades pelades

75 gr. mel

2 fulletes de menta fresca

1 dl. de salsa de carn (opcional)

per al brou:

2 carcasses de pollastre

1 pastanaga, 1 porro, 2 troncs d’api, 

1 ceba, 1 all i 1 tomàquet

20 gr. de farina

1 copeta de vi ranci

2 litres d’aigua

Per fer el caldo:

Rostiu les carcasses de pollastre al forn uns 10 minuts a màxima temperatura. Afegiu-hi les verduretes tallades, abaixeu el forn a 180 i deixeu-ho uns 20 minuts. Poseu-hi el vi ranci i la farina per sobre i uns 5 minutets més al forn per tal que es torri una mica. Poseu una olla al foc amb 2 litres d’aigua. Quan estigui bullint, fiqueu-hi les carcasses i les verduretes i deixeu que bulli unes 2 hores per tal que vagi reduint. Després es cola i es guarda el brou que ha de ser ben espès. (També podeu fer servir un brou de pollastre normal i corrent).

Salpebreu els pits de pollastre sencers. Poseu-hi pols de curri al vostre gust. En una plàtera d’anar al forn, poseu-hi una mica d’oli, els pits de pollastre i un raget més d’oli per sobre. Deixeu entre 20 i 25 minuts al forn a foc baix, uns 130 graus. El forn s’haurà esclafat prèviament. El fet de coure els pits a foc baix és per aconseguir que quedin melosos i no s’assequin.

En una paella calenta s’hi aboca la mel i les ametlles pelades i trinxades, immediatament un cullerot del brou fet abans per parar la cocció i que no quedi gust amargant. S’hi posa la menta talladeta ben petita i 1 dl de salsa de carn (opcional).

Es tallen els pits de pollastre a llesques i es posen a la paella amb la salsa, s’hi afegeix més brou fins a cobrir-ho tot i es deixa que redueixi una mica. Ha de quedar una salsa força espessa.

La resta del brou es pot guardar (fins i tot congelar) per altres ocasions.

D’acompanyament, podeu optar per arròs blanc, verduretes al grill o una simple amanida. El lloc on he tret jo la recepta hi posaven unes xips de iuca molt fines, tallades amb mandolina i fregides amb oli bullent.

A l'hora de servir el pollastre poseu-hi alguna fulleta fresca de menta per donar-li un toc de color... jo me n'he oblidat...

Espero que us faci gràcia aquesta recepta i la proveu. El pollastre amb la salsa agafa un gust deliciós !

PÈSOLS AMB PERNIL

Els pèsols pertanyen a la família de les lleguminoses, però des del punt de vista nutricional els que són frescos s’assemblen més a una verdura. Per tant, podríem dir que són les dues coses alhora. Els pèsols frescos de temporada (de març a maig) són una autèntica meravella per al paladar que val la pena aprofitar també, perquè són molt rics per a la nutrició. Els pèsols destaquen per un contingut alt en vitamines del grup B, vitamina C, proteïnes fàcilment digeribles, hidrats de carboni d’assimilació lenta i minerals com el calci, el ferro, el potassi.

És un dels conreus més antics d'Europa, amb més de 5.000 anys d'antiguitat. Es creu que com a conreu va aparèixer a Orient poc després del blat.

Abans es menjava com a gra sec i en forma de puré. Ara els grans verds i tendres dels pèsols constitueixen una de les verdures més populars sols, com acompanyament o en truita.

Va ser la planta utilitzada per Gregor Mendel en els seus experiments, que van establir les bases de la genètica, les famoses Lleis de Mendel.

 

Ingredients per a 4 persones:

mig quilo de pèsols frescos ja desgranats

150 gr. pernil serrà

1 ceba

2 alls tendres

4 cullerades de salsa de tomàquet

aigua calenta

oli d’oliva i sal  

En una cassola, poseu un raget d’oli d’oliva, la ceba ratllada i els alls tendres talladets ben petits. Deixeu-ho que es faci a poc a poc. Afegiu-hi la salsa de tomàquet i saleu al vostre gust.

Poseu-hi els pèsols crus i un vas d’aigua calenta. Tapeu i deixeu que es coguin els pèsols a  foc mig. Si cal, afegiu-hi una mica d’aigua fins que estiguin ben cuits. Uns minutets abans del final de la cocció poseu-hi el pernil talladet a tiretes.

Notes:

No feu pas bullir els pèsols abans perquè perdrien part del seu gust.

Si els pèsols són congelats potser us hi agradarà una mica de mantega per tal d’endolcir tot el conjunt. Si els pèsols són frescos no caldrà perquè ja són prou dolços.

El pernil s’hi ha de posar just al final perquè no mati el gust dels pèsols.